Règim econòmic matrimonial a Catalunya

Història

El dret civil català presenta una tradició pròpia que té les seves arrels en els Usatges de Barcelona i les compilacions forals. En època contemporània, la Compilació del dret civil de Catalunya (1960) va consolidar opcions diferencials en matèria de família i patrimoni. La codificació autonòmica es va articular a partir de la Llei 29/2002, de 30 de desembre (primera llei del Codi civil de Catalunya), que va obrir el camí a l’aprovació dels diferents llibres del Codi, inclòs el Llibre Segon (2010).³¹

Règim supletori: separació de béns

Sota el sistema de separació de béns, cada cònjuge conserva la titularitat, administració i gaudi dels seus béns, així com la responsabilitat pels seus deutes, sense que existeixi una massa comuna automàtica. Els béns adquirits conjuntament pertanyen en proindivís conforme a l’aportació de cada part. En cas de dissolució del matrimoni, no procedeix una liquidació de guanys, sinó el repartiment dels béns comuns que existeixin.¹

Per corregir possibles desequilibris generats per la dedicació a la llar o al negoci familiar, el Codi civil de Catalunya preveu la compensació econòmica per raó de treball quan s’extingeix el règim (nul·litat, separació o divorci), amb requisits i límits definits per la llei.¹

Règim convencional i capítols matrimonials

Tot i que la separació de béns opera com a règim legal supletori, els cònjuges poden pactar un règim econòmic diferent o estipulacions específiques mitjançant capítols matrimonials. Aquests s’han d’atorgar en escriptura pública i, per a la seva oposabilitat general, es preveu la seva constància registral conforme a la normativa civil catalana i estatal aplicable.²¹

Comparació amb el règim de guanys

En el dret comú espanyol, la societat de guanys és el règim supletori, la qual cosa contrasta amb el model català. Això reflecteix el pluralisme civil de l’ordenament espanyol i la pervivència dels drets civils forals. L’opció catalana per la separació de béns s’emmarca en una tradició que prioritza l’autonomia patrimonial de cada cònjuge, complementada amb mecanismes compensatoris específics.²¹

Jurisprudència i aplicació pràctica

La jurisprudència catalana ha perfilat aspectes clau com la contribució a les càrregues matrimonials, la prova de les aportacions en béns comuns i la determinació de la compensació econòmica per raó de treball. La doctrina científica ha analitzat àmpliament aquests criteris i el seu encaix amb la pràctica forense.⁶⁷

Debat doctrinal

L’elecció de la separació de béns com a règim supletori ha estat objecte de debat acadèmic. Entre els arguments a favor es destaca la protecció de l’autonomia individual i la claredat patrimonial; entre les crítiques, el risc de desigualtat econòmica després de la ruptura quan existeix especialització domèstica o sacrifici professional. La figura de la compensació econòmica per raó de treball constitueix la resposta normativa catalana a aquest desafiament.⁴⁵

Referències

1. Generalitat de Catalunya – Codi civil de Catalunya (textos i legislació complementària)
2. BOE – Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya (persona i família)
3. BOE – Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya
4. Pozo Carrascosa / Vaquer Aloy / Bosch Capdevila, Dret Civil de Catalunya: Dret de família (Marcial Pons, PDF d’avançament)
5. Pozo Carrascosa / Vaquer Aloy / Bosch Capdevila, Dret Civil de Catalunya: Dret de successions (Marcial Pons, PDF d’avançament)
6. Vaquer Aloy, “El comptador-partidor datiu en el dret civil de Catalunya” (InDret, 2023)
7. Alcaide, “De la Compilació al Codi civil de Catalunya” (2016)